dilluns, 19 de juliol del 2010

EL PERIODICO DE CATALUNYA
la situació

La Generalitat impulsa el debat sobre el copagament sanitari a Espanya

Salut defensarà davant la resta de comunitats l'augment del pressupost de la sanitat pública

Els consellers d'Economia sospesen cobrar un euro per visita i recepta a les rendes mitjanes i altes

Dilluns, 19 de juliol - 00:00h.
la insostenible situació econòmica del sistema sanitari públic preocupa totes les comunitats autònomes espanyoles, que busquen de forma accelerada solucions capaces de salvar una assistència de qualitat reconeguda però amb pressupost insuficient. Encara que aquesta via –l'augment del pressupost sanitari– seria segons els seus responsables la solució més eficaç, no sembla l'opció més atractiva per als consellers d'Economia de les autonomies –vuit del PSOE, set del PP i dos de partits locals– que, des de fa setmanes, debaten al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) l'aplicació d'un «copagament suau» per a serveis d'ús massiu. En aquests debats hi intervé el conseller Antoni Castells.
Una proposta similar s'inclou també en el segon informe Vilardell que les conselleries de Salut i Economia van encarregar l'any passat a un grup d'experts amb l'objectiu de rebre suggeriments sobre el finançament del sistema sanitari. El document serà presentat aquesta setmana davant el Consell Interterritorial de Salut perquè sigui analitzat per tots els consellers de Salut.
TAXA D'ÚS / Tenint en compte que la paraula copagament desagrada, els responsables d'Economia reunits al CPFF parlen de fixar «taxes d'ús» de petita quantia: un o dos euros per visita mèdica, més un euro per cada recepta de fàrmacs, i dos euros més quan un usuari recorri al servei d'urgències d'un hospital sense patir una emergència que ho justifiqui. També estudien cobrar de dos a cinc euros per cada cinc dies d'ingrés hospitalari.
Aquests cobraments, que entrarien en vigor a l'uníson, introduirien una cultura insòlita en la sanitat pública espanyola –la gratuïtat de l'assistència està profundament arrelada en la societat, encara que en realitat es finança amb els impostos dels ciutadans–, però no serien capaços de resoldre la insuficiència econòmica del sistema. Els defensors de la idea sostenen, no obstant, que el seu objectiu seria més «dissuasori» que recaptatori: qualsevol cobrament, sostenen, exerciria d'eficaç ressort dissuasiu en aquells que fan un ús «inadequat o excessiu» de l'assistència. Els copagaments, puntualitzen, només s'aplicarien a usuaris de renda mitjana i alta, amb la finalitat d'impedir que algun malalt deixi d'anar al metge per causes econòmiques.
ZAPATERO / L'alternativa del copagament, amb un debat que està bastant avançat, és subscrita per consellers d'Economia dels dos partits majoritaris. El president José Luis Rodríguez Zapatero encapçala el bloc dels que, en aquests moments, s'hi oposen. En un punt intermedi se situa la consellera de Salut, Marina Geli, que defensa com a prioritari un augment «del 4% anual» del pressupost dedicat a sanitat, una partida que aquest any no ha crescut. L'informe Vilardell es pronuncia en el mateix sentit, i afegeix que aquest increment pressupostari hauria d'arribar al 8% anual en 10 anys.
Qualsevol mesura diferent d'un pressupost superior serà insuficient si s'aplica en solitari, i per això es preveu que serà imprescindible promoure una bateria d'alternatives dirigides a recaptar diners per a la sanitat. Augmentar els impostos del tabac i l'alcohol amb aquest fi i fomentar l'adscripció a asseguradores privades (perquè si baixa la demanda es redueix la despesa) en són dues. La tercera alternativa seria suprimir alguna de les prestacions que ofereix el sistema nacional de salut, una opció que ningú contempla.
No serà fàcil que aquestes conjectures –en especial la del copagament– adquireixin forma i s'exposin en públic de forma unànime per tots els consellers de Salut. Aquí és on pretén incidir l'entrega de l'informe Vilardell, diuen fonts de Salut. En un dels seus últims capítols, el document proposa crear un Pacte de Salut estatal que, indiquen, «canalitzi la reforma del sistema sanitari per sobre d'interessos socioeconòmics i polítics». Un pacte difícil.